Segons la vostra visió, quins són els principals reptes a nivell d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i inclusió social que afronta el país?

Vivim un moment de crisi molt gran en el nostre país. I aquesta crisi afecta d’una manera molt directa a les dones, ja que patim una desigualtats en el mercat de treball que ens fan estar en una situació molt més vulnerable. No oblidem que les dones tenen una taxa d’activitat molt menor que els homes, que acumulen el 63’5% dels contractes a temps parcial, tenen una taxa molt superior en atur de llarga durada i ocupen els llocs menys qualificats i menys pagats, les dones estan molt per sota en nombre de càrrecs de comandament i directiu que els homes, els salaris de les dones estan per sota en totes les activitats econòmiques, estan molt més presents en l’economia submergida, etc. I això afecta en condicions laborals i econòmiques, però també de drets (pensions, prestacions d’atur…), que fa que les dones estiguin en situació d’espacial vulnerabilitat: taxa de pobresa relativa és superior per a les dones que per al homes, en totes les franges d’edat.

Un altre punt a tenir en compte és que les dones seguim suportant el pes del treball domèstic, familiar i de cura, aspecte que influeix directament en la inclusió de la dona en el mercat de treball, així com en la seva salut física i psíquica (cansament físic, estres, depressions…). Una dada: les dones destinem 21 hores setmanals a tasques familiars i domèstiques mentre que els homes no arriba a 8 hores. Aquest pes que arrosseguem les dones històricament ens fa estar en desigualtat:. Algunes dades per exemplificar-ho: les dones surten del mercat laboral quan tenen fills, quasi el 95% de les excedències demanades a Catalunya per tenir cura d’un familiar les demanen les dones. Cal una corresponsabilització en aquestes tasques, han de ser assumides entre homes i dones per igual, i per l’Estat oferint uns serveis socials de qualitat. Estem molt lluny de tenir els serveis de benestar social que tenen països del nord d’Europa, on per certs els nivells d’igualtat són els millors (Espanya hi dedica el 17’8 del PIB en protecció social i Suècia el 30%).

Aquest anàlisis ens postren d’una manera contundent que les desigualtats de gènere són estructurals i que hem d’apostar per un canvi en el model productiu i de relacions socials. I, com hem dit, aquesta desigualtat de sexe, s’inscriu en el context d’una crisi econòmica que han provocat els mercat financers i l’especulació sense límits i en una crisi ecològica, ja que el model productiu actual es basa en una predació dels recursos naturals sense límits i una degradació ambiental amb uns nivells des de fa temps preocupants.

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

Nosaltres pensem que cal un gir cap a una nova economia verda, invertir en els sectors medioambientals per fer front a aquesta crisi i apostar per les persones: lluitant contra les desigualtats. El nostre model és una economia sostenible ecològica i humanament. Les persones han de ser el centre de l’economia. I posar les persones al centre vol dir tenir en compte les desigualtats que patim  i posar de relleu la importància de totes les feines relacionades amb el sosteniment de la vida: les tasques familiars, de cura  i domèstiques. La cura de les persones és un deure de tota la societat i com a tal, l’hem d’afrontar no individualment sinó des de solucions de total la societat.

Nosaltres defensem com a tres eixos claus:

• Economia i mercat de treball.

Potenciar i garantir l’ocupació femenina als sectors mediambientals i d’energia i tecnològics, com a sectors estratègics i de futur, on la presència de les dones avui és molt minoritària.

Fer un Pacte nacional pel repartiment equitatiu del treball i la racionalització del horaris laborals, per tal que dones i homes puguin compaginar feina, família i gaudi personal. El treball domèstic familiar i de cura ha de ser compartit entre dones i homes.

Calen mesures concretes per tal d’equilibrar el nombre de dones en aquelles ocupacions que estiguin molt masculinitzades, i viceversa. S’han de reforçar les inspeccions de treball a les empreses per tal de detectar situacions de discriminació laboral vers les dones i/o incompliments de la llei d’igualtat

• Enfortiment de l’Estat del Benestar.

Cal crear una xarxa de serveis públics en el sector de la cura i l’atenció a les persones, prioritzant els serveis establerts en la llei de dependència, garantint la formació, les condicions laborals i salarials, i la major valorització professional de l’ocupació en el sector del benestar social.

Cal  un Pla integral contra la feminització de la pobresa amb mesures específiques per combatre l’atur de llarga durada, i recursos per atendre les diverses necessitats de les dones que pateixen situacions de gran dificultat econòmica o exclusió social.

• Defensa dels drets de les dones.

Cal crear un observatori nacional sobre violència masclista per tal de obtenir informació precisa i elaborar recomanacions i propostes per l’eradicació d’ aquesta xacra. S’han d’esmerçar el mitjans econòmics suficients que garanteixin la formació i el recursos necessaris per a totes les persones relacionades amb els circuits de prevenció, d’intervenció, jurídics i de recuperació, relacionats amb la violència vers les dones.

Cal impulsar la investigació i la recerca mèdica en el camp de la salut integral de les dones, contemplant-ne els aspectes biològics, psicològics i socials. Pel que fa a la salut reproductiva, sexual i afectiva, s’han d’implementar programes d’educació sexual a tots els nivells educatius, i garantir la gratuïtat de tots els mitjans anticonceptius. Garantir la complerta aplicació de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs a Catalunya.

Cal que les polítiques públiques incloguin la perspectiva de gènere de forma transversal i atenguin les especificitats i la diversitat de les dones, en particular les dels col·lectius en situació de major vulnerabilitat.

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar,  en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

L’actual govern d’esquerres ha donat un gir complert a les politiques de gènere i d’inclusió social. Hem passat de les politiques assistencialistes i puntuals dels governs de CIU, a unes politiques actives, amb transversalitat de gènere, és a dir, que impliques a totes les polítiques i en tots els nivells, amb apostes clares per trencar les desigualtats de sexes que hi ha a la nostra societat. Un exemple és la labor de l’ICD, agafant un paper rellevant en la lluita pels drets de les dones i amb un pressupost que s’ha incrementat un 101% des del 2005). La lluita contra les violències vers les dones és un altre punt on, per sort, s’està avançant molt  (amb la xarxa d’atenció especialitzada, el programa de seguretat contra la violència masclista del departament d’interior, etc). La Direcció General d’Oportunitat en el treball, ha fet una labor molt important, amb programes destinats a empreses, però també a l’àmbit educatiu i de canvi d’estereotips. Acció social i ciutadania també ha implementat programes de corresponsabilitat i usos del temps i amb més ajuts per les mare monomarentals.

Hem de treballar molt en aquest sentit, ser molt més ambicioses: des de l’àmbit laboral, des de la reivindicació dels drets de les dones (per canviar el simbòlic i els rols tradicionals de dones i homes), des de l’àmbit de l’educació, amb programes de coeducació seriosos i amb recursos, des de l l’àmbit de la salut, en la lluita per la inclusió social, etc. La equitat social, que és la igualtat entre homes i dones, és una qüestió de justícia social, de qualitat democràtica i de eficiència del país. I hem de d’aconseguir-la treballant des de tots els aspectes de la nostra societat, cal creure-s’ho i aplicar mesures transversals. La igualtat ha d’estar al centre i ha de ser l’objectiu de totes les polítiques que es facin.