“Com a factoria d’innovació en turisme,

Catalunya s’hauria d’enmirallar en els dracs asiàtics”

Presentat pels (pocs) que no et coneguin. Qui és en Donaire i a què es dedica?

José Antonio Donaire. Com tots els geògrafs, la meva passió vital són els viatges i potser per això sempre m’ha interessat el turisme. Soc professor a la Facultat de Turisme de la UdG i director de l’INSETUR. En certa manera, la xarxa és un nou escenari que m’agrada anar descobrint amb l’esperit dels viatgers del XIX.

Recomana’ns tres blogs i tres usuaris de twitter als que ens hauríem de subscriure

Recomano Turiscopia, el Diario del Viajero y Jaunted. Com usuaris de twitter @alorza, @carlosguadian i @yoriento.

Ets un usuari hiperactiu de xarxes socials i les has utilitzat tant per posicionar-te com per a compartir informació i recursos en el camp del turisme 2.0. Què o qui et va fer entrar en el seu ús i quines creus que han estat les claus de la teva diferenciació?

Hi vaig entrar per curiositat o per accident, quan s’iniciaven les primeres eines 2.0. Jo les volia aplicar a la docència universitària i, de fet, empro el twitter a les meves classes.  Ara, el meu comportament a les xarxes socials es basa en quatre elements: constància, interacció, sinceritat i innovació.

Catalunya ha recorregut molt camí en la gestió turística però darrerament correm el risc d’estancar-nos com a destí turístic. Quins punts claus hauríem de tocar a Catalunya per virar el nostre esquema turístic i fer un nou pas endavant?. En quin país creus que ens hauríem d’enmirallar?

En Irlanda per la gestió de marques. En Gran Bretanya per la col·laboració entre els agents. En Austràlia per la capacitat de planificació. I com a factoria d’innovació, els dracs asiàtics.

Com es podrien millorar les polítiques públiques de foment de turisme al medi rural?

Canviant moltes coses. Que els recursos vagin allà on hi ha idees i projectes i no que els projectes neixin per a justificar uns recursos. S’hauria de premiar la innovació i la creativitat i evitar la repetició clònica dels projectes. Implantaria processos de seguiment dels resultats i condicionaria els recursos públics als resultats efectius. L’eina de treball hauria de ser el contracte – programa.

Que creus que encara pot aportar el turisme al país? En quin aspecte tenim més camp per recòrrer?

Hem de ser capaços de ser líders en els dos àmbits amb major capacitat de creixement. Primer, en el turisme de proximitat, basat en  estades curtes, productes innovadors i un tracte personal. Segon, en el turisme de llarg recorregut, sobretot en els mercats emergents. Som exòtics per a la major del món. Tant en una estratègia com en l’altra, haurem d’invertir en creativitat, en innovació i sobretot en identitat.

Les agències de viatges i les revistes de viatge són un invent del segle XIX-XX. Creus que moriran a mans del fòrums d’internet?

Ni l’un ni l’altre desapareixeran. Però és evident que una agència de viatges del segle XXI no tindrà cap relació amb la versió tradicional d’una agència. S’ha de transformar en un club de prescriptors d’alta qualificació, viatgers experimentats que t’orientin de forma personalitzada. Les revistes de viatges romandran, però com tot el sector editorial, haurien de migrar al format digital i els elements audiovisuals assoliran molt més protagonisme.

Catalunya és un País receptor, però el catalans, coneixen Catalunya? I què caldria fer perquè coneguin millor el país?

La visió que tenen els turistes dels llocs visitats és sempre fragmentada, efímera i molt condicionada per les imatges a priori. És una situació universal. No crec en la promoció com a eina de transmissió de les identitats. Si volem que la identitat catalana s’impregni per tota l’oferta turística, hauríem de millorar el nivell dels prestadors de serveis i hauríem de recuperar el nostre sentit hospitalari. La millor forma d’explicar la nostra realitat és en una conversa distesa amb un nouvingut. O, fins i tot, a cau d’orella.