Quins tres països hauria de començar visitant el President de la Generalitat? Amb quin objectiu?

S’hauria de visitar un país de les següent àrees geogràfiques com a objectiu:

• En l’àmbit de la Mediterrània:
  • Cal reforçar la Política Europea de Veïnatge a la conca mediterrània, el procés de Barcelona i la Unió per la Mediterrània.
  • Cal potenciar el diàleg, la cooperació i els intercanvis amb els països de la mediterrània en l’àmbit de les relacions humanes, comercials, migracions, l’educació i la cultura, especialment amb els països del Magreb.
• En l’àmbit de l’Amèrica Llatina:
  • L’executiu català ha de fer Amèrica Llatina com a espai prioritari, després de la Mediterrània i Europa, per les relacions internacionals de Catalunya.
  • Fomentar protocols de col·laboració i acords marc d’entesa, de govern a govern, dins les competències d’acció exterior, amb els països de renda mitjana de la regió, en especial aquells que formen part de Mercosur i Mèxic.
  • Cal fomentar la intermediació entre la Unió Europea i Amèrica Llatina, sense abandonar aquesta funció al govern central i a les seves prioritats en exclusivitat.
• En l’àmbit de l’Àsia i Pacífic:
  • S’ha d’ incrementar la presència institucional del Govern a l’àrea.
  • Cal seguir impulsant accions sectorials de caràcter comercial, de respecte als drets humans i dels drets dels pobles de la zona i intercanvis de cooperació en l’àmbit cultural i educatiu.

Què cal conservar i què caldria canviar de la gestió exterior de la Generalitat?

Aquesta legislatura s’han creat les estructures necessàries per afrontar el repte de la presència internacional. En especial el Govern de la Generalitat ha estructurat la Política Exterior a través de la Viceconselleria d’Afers Exteriors i ha obert delegacions a Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit i recentment a l’Argentina. Aquestes delegacions racionalitzen la xarxa catalana d’oficines a l’estranger, compartint edificis i despeses. En aquesta legislatura s’ha reordenat la xarxa d’oficines a l’exterior de la Generalitat, estesa des de 1986 de forma dispersa i inconnexa, per tal d’avançar cap un model integrat i coherent de representació a l’exterior.

Esquerra ha estat cabdal per permetre definir per primer cop una política exterior de la Generalitat, planificada i coherent. Durant els 23 anys  la presència de Catalunya a l’estranger estava bàsicament definida per l’agenda presidencial, però en aquests set anys s’ha construït una política exterior pròpia que té com a objectiu posar Catalunya al món, dissenyant una estratègia solida més enllà de les conjuntures polítiques actuals.

No ha estat una aposta en va, i els resultats així ho demostren: Barcelona com a seu de la Unió per la Mediterrània, l’augment de les federacions esportives catalanes reconegudes internacionalment, la participació de Catalunya en la Fira de Frankfurt, l’establiment de contactes i relacions bilaterals amb altres estats o regions, i la implicació i lideratge en diverses xarxes internacionals.

En aquest set anys, Esquerra ha apostat per construir estructures d’estat des del Govern de la Generalitat, pensades des de Catalunya i per Catalunya. La política internacional és

un dels àmbits on més és reflecteix aquesta aposta, i desprès del pas d’Esquerra pel Govern tindrem més eines de les que teníem fa 7 anys: delegacions, plans d’acció exterior, estructures de cooperació, relacions bilaterals, etc.

Per primer cop s’ha desenvolupat un “Pla de l’Acció Exterior de Catalunya 2010 – 2015”, que defineix els objectius estratègics, objectius operatius i actuacions prioritàries que han d’orientar l’acció exterior del Govern en els propers cinc anys. El Pla ha estat consensuat amb l’oposició, per preveure una acció exterior permanent i sòlida més enllà de les conjuntures polítiques actuals.

Aquest és un aspecte important a consolidar: la política exterior del país ha de comptar amb el màxim nombre de complicitats polítiques i socials al país per a ser del tot efectiva. Només així podrem establir una presència efectiva a tots els àmbits.

El grup dels “Quatre motors d’Europa” continua essent una eina útil? Caldria engegar d’altres projectes similars? Quins?

Si, continua essent vàlid com a lobby de pressió a la Unió Europea mentre no hi tinguem presència estatal. Durant aquesta legislatura el govern de la Generalitat ha liderat el grup d’economia de la xarxa Quatre Motors per a Europa, i durant el 2010 n’ha assumit la presidència. El Govern de Catalunya te presència en diverses xarxes  internacionals com: Comunitat de Treball dels Pirineus, Euroregió Pirineus Mediterrània, Quatre Motors d’Europa, Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes, Assemblea de Regions Frontereres d’Europa, Xarxa de Districtes de Creativitat. El paper de Catalunya en aquestes xarxes és un model per a moltes regions europees, que volen estudiar la seva estructura, polítiques, economia i cultura.

Socialitza-ho...