Rss Feed
Tweeter button
 

Microentrevistes Sostenibilitat

On novembre 22, 2010, In Sostenibilitat, entrevista, By Ana Tarragona

Continuem amb aquesta sèrie especial de retalls de n-giny, dedicat a les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 28 de novembre, amb la segona de les quatre parts d’aquesta experiència de comunicació política que vol recollir les propostes dels partits i candidatures que es presenten al parlament sobre les matèries que tractem a retalls de n-giny.

Com en les anteriors entregues dedicades a Economia i Empresa i a Internacionalització,  duem a terme aquesta tasca a partir de una microentrevista de tres preguntes sobre cada tema. La nostra intenció és oferir una visió comparativa de les propostes de les diferents candidatures al llarg de la campanya electoral.

Per a dur-ho a terme s’ha convidat a participar a les sis forces polítiques amb representació actual al Parlament de Catalunya: Convergència i Unió, Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya,Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i Ciutadans-Partit de la Ciutadania. A més per la seva rellevància, s’ha tramés la invitació també a Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament Independentissta.

Tanmateix, a pesar de ser convidats, el Partit Popular, Ciutadans-Partit de la Ciutadania i i Reagrupament independentista han declinat participar o no han tramés cap resposta, per la qual cosa no els trobareu en les pàgines següents. Les respostes dels partits es reprodueixen de forma íntegra i sense cap mena d’alteració.

En aquesta primera sèrie ens han respost els següents partits. Clicant damunt del nom del representant, saltareu directament a la micro-entrevista:

  • Marta Subirà, Tinent d’Alcalde de Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Sant Cugat
  • Jordi Terrades, Diputat al Parlament de Catalunya i Secretari de Medi Ambient del PSC
  • Joaquim Sangrà, President de la Comissió de Medi ambient i Energia d´ERC
  • Sergi Alegre, Tinent d’alcalde d’Urbanisme i Medi Ambient del Prat de Llobregat i Responsable de Medi Ambient i Mobilitat d’ICV-EUiA
  • Toni Strubell, cap de llista de SI per la circumpscripció de Girona
Tagged with: • • • • • • • • • • • •
 
0 Comentaris
Leave A Response

Marta Subirà – CiU – microentrevista Sostenibilitat

On novembre 22, 2010, In Sostenibilitat, entrevista, By Ana Tarragona

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

  • D’entrada creiem que cal tornar a prestigiar la defensa dels valors de l’ecologisme racional i assenyat. Cal recuperar el diàleg amb el territori, les entitats ambientats i el teixit econòmic del país, que han de veure les polítiques ambientals com un element essencial d’oportunitat per a una millor configuració del país i com una peça fonamental per assegurar la nostra supervivència, el nostre benestar i el de les properes generacions.
  • Apostem per fer de la lluita contra el canvi climàtic un eix principal, actuant sobre el model energètic però també sobre la gestió de la mobilitat, els residus, l’agricultura, les empreses i en definitiva sobre tots aquells aspectes que incideixen en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Posarem les bases per a doblar en quatre anys l’aportació de les energies renovables al mix energètic del país, apostant pels parcs eòlics, la fotovoltaica i la microgeneració.
  • Promoció de l’economia i l’emprenedoria verda i d’un model productiu més sostenible, amb una atenció especial a la producció de proximitat. Racionalitzarem organismes, administracions i  legislació. Simplificarem l’administració i la burocràcia per fomentar la creació de riquesa i de llocs de treball qualificats en els sectors emergents i incentivarem la creació d’empreses a través d’estímuls i de mesures de fiscalitat verda.
  • En l’àmbit del medi natural, promourem el diàleg entre el món rural i l’ambiental per tal d’arribar a equilibris entre protecció i gestió econòmica dels espais naturals i rurals, sobretot pel que fa referència a pagesos, ramaders i petits propietaris. Aprovarem, concertadament amb el sector, el Pla territorial forestal de Catalunya i la Llei de biodiversitat i patrimoni natural que preveurà mesures adequades de foment de la custòdia del territori i la fiscalitat positiva.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental  quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

No vincularem Medi Ambient amb Habitatge, això és segur. Pel que fa a l’organització dels  departaments respondrà als criteris d’eficiència, racionalitat, rigor, austeritat  i bona gestió que el candidat Artur Mas proposa com a eixos del Govern si és escollit President de la Generalitat.

La formació del Govern dependrà del resultat electoral i per tant entenem que és prematur pronunciar-se en aquest sentit.

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

Diàleg i treball amb els diferents sectors, que no han de veure l’administració ambiental com un element que només fiscalitza, sanciona, frena i limita, sinó com un element d’acompanyament per a la millora continua que permet garantir la nostra qualitat, competitivitat i la sostenibilitat econòmica i del país. La normativa ambiental ha de ser clara, ha de generar confiança i seguretat jurídica, i ha de permetre a les empreses i al territori anar endavant posicionant-se entre els millors d’Europa .

Tagged with: • • • •
 
1 Comentaris
Leave A Response

Jordi Terrades – PSC – microentrevista Sostenibilitat

On novembre 22, 2010, In Sostenibilitat, entrevista, By Ana Tarragona

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

Catalunya té un territori divers i complex, sobre el que hi estan apareixent noves tipologies d’usos i noves demandes socials, sumades a les tradicionals. Les polítiques públiques a impulsar han de  cercar l’equilibri entre totes les necessitats de la ciutadania. No podem adoptar polítiques  unidimensionals, ni tampoc altament consumidores de recursos, però alhora no podem deixar que aquestes limitacions siguin una coartada per tal d’aturar tot possible creixement d’activitat.

Hem de cercar l’equilibri del model, ajudant-nos a través de les millores que aporta la tecnologia, però sobretot planificant i projectant bé, i millorant la gestió.

La sostenibilitat es un valor que implica en primer lloc a les persones: un nou dret del segle XXI. Però no hi ha sostenibilitat sense equilibri social, arreu. La sostenibilitat es  un dret que suma amb la resta de drets socials que han caracteritzat la societat del benestar.

Un valor que ha de ser essencial per l’esquerra, perquè hem de tenir en compte que qualsevol desequilibri ecològic és també quelcom que acaba afectant en major mesura les persones amb menys recursos econòmics.

A la propera legislatura, cal avançar en la solució de tancar les polítiques de gestió del cicle de l’aigua, en especial a la garantia de subministrament.

En un país altament dependent en matèria energètica, les polítiques d’eficiència i  estalvi energètic  i d’entrada de les renovables amb força en el sistema ha d’esser estratègic.

Tenint en compte que Catalunya no pateix d’un dèficit d’espais naturals protegits. El sistema d’àrees protegides equival a un 30% del territori català. Cal incrementar la gestió efectiva del nostre sistema d’espais naturals amb recursos suficients.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental en quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

L’arquitectura institucional del nou govern es una decisió del President de la Generalitat. El decisiu passa per afrontar els nostres compromisos com a país necessariament per polítiques transversals que afecten al conjunt de l’orientació de l’acció de govern.

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

Cal protegir el medi ambient sense frenar i impulsant l’activitat. En un context energètic com l’actual es posa de manifest la necessitat de continuar una transició cap a un sistema més sostenible, fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica per part d’empreses i del conjunt de la societat. Hem d’aconseguir una indústria més baixa en emissions, crec que cal prioritzar els ajuts a les
empreses per eficiència energètica per aconseguir que la indústria del nostre país tingui processos més eficients, i més competitius via reducció de costos energètics.

El PSC proposa crear un fons de fins a 2000M€ per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables. Aquest fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’ICAEN en la vessant energètica i l’ICF en la vessant econòmica i financera la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició de les empreses, els municipis i dels ciutadans. Aquest fons permetrà impulsar l’activitat econòmica,i crear llocs de treball dels anomenats “sector verd”.

La política energètica ha d’anar acompanyada de forma indissoluble d’una veritable política industrial pel sector energètic capaç de treure profit de les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Tagged with: • • • •
 
1 Comentaris
Leave A Response

Joaquim Sangrà – ERC – microentrevista Sostenibilitat

On novembre 22, 2010, In Sostenibilitat, entrevista, By Ana Tarragona

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

  • Un Green New Deal per a Catalunya, on l’àmbit de la sostenibilitat sigui un dels puntals per sortir de la crisi, basant-nos en la recerca, l’ecoinnivació, un sector agrari i agroalimentari de qualitat i en una nova cultura de la gestió territorial.
  • Un Pacte Nacional sobre  l’Aigua, on la disponibilitat de l’aigua esdevingui criteri bàsic en l’ordenació territorial, s’arribi a un pacte sobre la repercussió dels costos de l’aigua i el sanejament de l’ACA, es desenvolupi el Pla de Conca i es compleixi el compromís de retorn de l’aigua del Ter.
  • Engegar una estratègia catalana cap al residu zero, començant per l’àmbit fiscal.
  • Iniciar el camí cap a la Catalunya 100% renovable, amb una estratègia pròpia de desenvolupament i la implantació d’experiències en smart grids.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental en quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

Pensem que cal un organigrama que permeti la màxima coordinació possible entre les polítiques íntimament lligades a la sostenibilitat, per això proposem un Departament de Desenvolupament Sostenible que englobi, a grans trets, les competències actuals en medi ambient i energia. Aquest Dept. hauria d’estar coordinat estretament amb Política Territorial i amb Agricultura, sota el paraigua d’una Vicepresidència de Desenvolupament Territorial i Sostenibilitat, amb algunes atribucions directes com les polítiques de canvi climàtic, per posar un exemple.

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

En cap moment el medi ambient ha estat cap fre per a res en aquest país, és una cantarella que no té cap fonament, la realitat és absolutament la contrària: la política de residus, per citar un exemple, ha generat tot un sector tecnològic i de negoci impensable fa unes dècades, comportant una millora de l’eficiència global dels processos industrials. Però hi ha molt camí per fer encara, bàsicament en dos àmbits: el tecnològic, amb un major suport a la R+D en el terreny ambiental i energètic i en l’àmbit territorial, amb un canvi cultural en els models de gestió del territori i, molt en concret, dels espais protegits, que han de ser, també, motor de desenvolupament territorial, sense prejudici de la seva preservació.

Tagged with: • • • •
 
2 Comentaris
Leave A Response

Sergi Alegre – ICV-EUiA – microentrevista Sostenibilitat

On novembre 22, 2010, In Sostenibilitat, entrevista, By Ana Tarragona

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

Els àmbits claus son l’energia (eficiència i producció sostenible), la mobilitat, la rehabilitació de bona part del parc d’habitatges i la gestió dels espais amb protecció pel seu valor ambiental. Les actuacions inicials haurien de ser: nou marc legal per la producció d’energia, reorientació de les inversions en infraestructures, nou marc legal per l’habitatge i un reforç de les partides pressupostaries dels diferents òrgans de gestió dels espais protegits.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental en quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

Des d’ICV-EUiA propugnem la creació d’una conselleria de sostenibilitat que agrupi les ja existents de medi ambient, indústria i innovació, així com les competències d’energia actualment adscrites al Departament d’economia i finances. Aquesta proposta  ha de permetre que la política d’impuls econòmic incorpori com a variable bàsica la prevenció del canvi climàtic, així com donar un impuls a les indústries mediambientals, facilitant al mateix temps la creació de llocs de treball i fer front al reptes de la sostenibilitat i d’una política industrial activa.

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

Un marc legislatiu, fiscal i d’incentius i ajudes que tingui la sostenibilitat com a eix central. No es per casualitat que els països que ja van apostar per la sostenibilitat i que ho continuen fent son els que han patit menys la crisi i els que estan sortint més ràpid.

Tagged with: • • • •
 
1 Comentaris
Leave A Response

Toni Strubell – SIC – microentrevista Sostenibilitat

On novembre 22, 2010, In Sostenibilitat, entrevista, By Ana Tarragona

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

Com en la majoria d’àmbits de la política catalana, hi ha molt demagògia en matèria mediambiental. El pragamatisme ens ha de fer partir de la base que el medi ambient és una matèria que afecta moltes de les polítiques públiques, l’activitat econòmica en general: industria, energia, residus, fins i tot la convivència ciutadana si incloem -com creiem que s’ha de fer- en el concepte “medi ambient”, les emissions sonores, lumíniques, etc. Per tant, no es pot parlar de “quatre àmbits clau”.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental en quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

Eines de què ara no disposem: la capacitat de decisió que deixi la Unió Europea i els tractats internacionals, i finançament. El desenvolupament econòmic a través del mediambient és factible si sector públic i privat (govern, universitats, empreses), actuen coordinadament i s’efectuen importants inversions en recerca i aplicació.

Tagged with: • • • •
 
2 Comentaris
Leave A Response

Vacances de proximitat, l’aposta més sostenible

On juliol 20, 2010, In Sostenibilitat, By Ana Tarragona

A la pregunta: “faràs vacances aquest estiu?” comença a ser habitual la resposta “sí, descansarem alguns dies, però no ens mourem a cap lloc” o “ens quedarem a prop”, en un to, però, que sembla més una resignació, una justificació, que no pas una resposta d’un aspecte positiu.

En l’última dècada, les vacances han estat sinònim de viatge, fins arribar al punt que pràcticament no s’entenen les vacances si no es marxa, es fuig cap a algun lloc i com més lluny millor. Crec que cal una reivindicació de lo nostre, una descoberta del territori de proximitat i del tot el que ens pot oferir el nostre patrimoni.

Aquesta necessitat de desconnectar de lo quotidià, de tenir experiències úniques, autèntiques i diferents, pot estar suficientment coberta amb la descoberta del territori més pròxim, sense haver de fer milers de quilòmetres de casa nostra. Al nostre voltant tenim opcions de vacances per a totes les necessitats: actives, de relax, culturals, d’oci, familiars, gastronòmiques, de natura, entre d’altres. Sovint, però, desconeixem les bondats del turisme de proximitat i subestimem les possibilitats que ens dóna. El turisme de proximitat pot ser, en realitat, el més sostenible, si tenim en compte que és el que pot contribuir a la preservació, el respecte i la valoració del patrimoni local tant cultural com natural.

Modalitats com l’ecoturisme (turisme que es realitza en espais naturals), el turisme rural (turisme que es realitza en les zones rurals), el turisme actiu i el turisme gastronòmic, tenen encara un llarg camí per recórrer al nostre país. Una aposta per la qualitat i la diferenciació de les destinacions turístiques pot fer que ens convertim en territori de referència amb espais integrats a l’entorn, destinacions capaces de formular propostes que permetin reduir la petjada del turisme sobre l’entorn i garanteixin una major coherència entre les necessitats del turista i les de la població local.

Donat que el turisme és un dels sectors que més depèn d’interaccions amb altres sectors com el transport, l’alimentació, la construcció…, cal una aposta conjunta des de tots els sectors que envolten el turisme, per tal que la sostenibilitat des de totes les òptiques sigui possible. Cal que es conservi el nostre patrimoni i paisatge, donat que la imatge que projecta la destinació es situa com a principal criteri de selecció, enfront a altres criteris com les activitats o l’hotel. Cal també que les destinacions proporcionin experiències úniques i el més personals possibles als turistes, ja que aquests troben la informació per moltes vies, on line, off line, oficials i socials. Cal que aquest procés de canvi cap a un turisme responsable que ja han començat els viatgers i moltes empreses del sector, també es faci en territori i les administracions.

Amb menys temps per al desplaçament les vacances donen més de si, conèixer el nostre territori fa que l’estimem i l’aprenguem a valorar, s’inverteix en un dels motors de l’economia del nostre país i millora la sostenibilitat de les destinacions. En definitiva en les vacances de proximitat s’inverteix en la sostenibilitat del territori, ja que es contribueix a la lluita contra el canvi climàtic per la reducció del transport, afavoreix el desenvolupament de la comunitat i els productes locals, inverteix en el coneixement de la societat i el manteniment del territori i el paisatge. I per aquest motiu, a la pregunta “faràs vacances aquest estiu?” la resposta “sí, descansarem alguns dies i aprofitarem per conèixer la font del gat i menjar les autèntiques cues de pansa!”.

Algunes iniciatives al nostre país:

Tagged with: • • •
 
3 Comentaris
Leave A Response

L’espai virtual lligat de per sí a la Sostenibilitat

On juny 1, 2010, In Sostenibilitat, By Ana Tarragona

Ja fa algun temps que sentim parlar de sostenibilitat: una economia sostenible (que no sustentable), unes activitats sostenibles, una construcció sostenible, una planificació sostenible i fins hi tot unes relacions sostenibles.

En realitat tot a la vida hauria de ser sostenible; és a dir un equilibri entre espai-temps, entre el que necessitem i el que usem, entre el que volem i el que fem i entre el que vivim i on vivim. En definitiva, la sostenibilitat és cercar el sentit comú en tot el que fem, tornar a l’essència de les coses, preguntar el que és? i el perquè? estimar el proper i respectar el que no coneixem. Ser conseqüents amb el que fem.

Per exemplificar en la vida real, i de forma senzilla -que no simple-, cercar la sostenibilitat seria saber triar els productes que mengem en funció d’on provenen, prioritzant sempre allò proper (impuls de l’economia de proximitat, productes locals de qualitat, menys cost de transport, menys impacte pel medi, menys increment del canvi climàtic), l’època de l’any en que toca atès que no caldrà que estiguin en càmeres frigorífiques, tindran menys productes conservants i de qualitat (varietats autòctones, productes ecològics) i finalment, comprats en la botiga de barri, amable, personal i propera.

Així, el discurs de la sostenibilitat, més enllà del medi ambient (però tenint-lo sempre present) podria anar en dos sentits: el material i el personal. I aquesta mateixa premissa es pot traslladar a la xarxa.

El material. Per poder fer hem de poder tenir, i tenir ara i demà i en la mateixa qualitat o millor. Això significa que, contradictòriament, hem de fer esforços per desmaterialitzar o si més no, reutilitzar, i aquí és on la xarxa en dóna infinites oportunitats. Internet, espai virtual, la xarxa ens permet deixar de fer servir matèria sense perdre la qualitat, sovint guanyant-la. Ja no cal imprimir paper, reduir la despesa d’energia, entre d’altres. En aquest sentit, la xarxa ens ofereix múltiples eines i possibilitats com la recent iniciativa Millor que nou i Dono, canvio, necessito, de l’Ajuntament de Reus.

Les persones.  Les xarxes socials i en especial la 2.0 permet una comunicació fluïda, transparent i multidireccional entre les persones. La sostenibilitat necessita processos de participació conscient per poder fer que les persones coneguin, aprehenguin, es motivin i finalment actuïn per al canvi. Un canvi d’hàbits i d’actituds vers al medi que repercuteix en el dia a dia. La sostenibilitat necessita d’eines participatives que permetin una interacció i un diàleg real que faci possible que els interessos comuns passin per davant de les necessitats individuals.

Un bon exemple són els líving labs, espais virtuals on usuaris, investigadors, empreses tant públiques com privades i institucions busquen noves solucions, productes, serveis o models de negoci. Algunes d’aquestes iniciatives són el rural living lab pirineus o el citilab cornellà.

Tagged with: • • •
 
0 Comentaris
Leave A Response
Go To Top »
Better Tag Cloud