Com en les anteriors entregues dedicades a Economia i Empresa, Internacionalització, i Sostenibilitat duem a terme aquesta tasca a partir de una microentrevista de tres preguntes sobre cada tema. La nostra intenció és oferir una visió comparativa de les propostes de les diferents candidatures al llarg de la campanya electoral.

Per a dur-ho a terme s’ha convidat a participar a les sis forces polítiques amb representació actual al Parlament de Catalunya: Convergència i Unió, Partit Socialista de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya,Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i Ciutadans-Partit de la Ciutadania. A més per la seva rellevància, s’ha tramés la invitació també a Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament Independentista.

Tanmateix, a pesar de ser convidats, Ciutadans-Partit de la Ciutadania i i Reagrupament Independentista han declinat participar o no han tramés cap resposta, per la qual cosa no els trobareu en les pàgines següents. Les respostes dels partits es reprodueixen de forma íntegra i sense cap mena d’alteració.

Aquest darrer número ha estat dedicat a Gènere i inclusió, i a continació podeu veure quins representants dels partits ens han respost:

• Marta Llorenç, Diputada al Parlament de Catalunya de Convergència i Unió
• Imma Moraleda, Secretària de Polítiques de les Dones, diputada i membre de l’executiva del Partit Socialista de Catalunya
• Esther Alberich, Secretària de la Dona d’Esquerra Republicana de Catalunya
• Mercè Claramunt, Presidenta de Dones amb Iniciativa, d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa
• Partit Popular de Catalunya
• Toni Strubell, cap de llista de SI per la circumpscripció de Girona

Socialitza-ho...

Segons la vostra visió, quins són els principals reptes a nivell d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i inclusió social que afronta el país?

En primer lloc, entenc que hi ha un gran repte de país a nivell d’igualtat i seguretat com és la xacra de la violència de génere, no es pot tolerar cap tipus de violència en una societat civilitzada. Un altre repte és la igualtat a nivell laboral entre homes i dones, tant a nivell salarial com des de la visió dels permisos de maternitat i paternitat. I el darrer que plantejaré, i no per això l’últim ni el menys important, i que va lligat a l’anterior són les mesures de conciliació familiar i laboral, així com la gestió del temps i de les tasques domèstiques dins del propi domicili. Nosaltres volem obrir el camí de considerar que la conciliació no és un tema de dones sinó de famílies.

En resum, entenem que aquests tres fronts suposen elements per evitar l’exclusió social de les dones, perquè qualsevol persona que se sent segura, té una feina normalment remunerada i pot tenir cura de la seva família, té moltes menys possibilitats de caure en l’ exclusió social.

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

Per combatre la violència domèstica, és evident la importància de les mesures de seguretat i l’eficàcia del sistema judicial. Alhora és imprescindible totes les campanyes de sensibilització de la societat, i alhora el treball amb la persona que exerceix aquesta violència per evitar la reincidència, ja no només amb la víctima sinó amb futures parelles.

Per a la igualtat en l’àmbit laboral i la conciliació de la vida laboral i familiar, s’haurà de treballar amb patronals, sindicats i entitats del sector per a crear les mesures concretes, però és evident que alguna cosa ha de canviar quan l’estructura familiar ha evolucionat tant, és imprescindible una evolució dels elements que l’envolten, i la família i la natalitat és un repte de futur. Tampoc podem oblidar que les competències en la regulació de l’àmbit es troben al Congrés de Diputats de Madrid, per tant, també caldrà fer molta feina en aquell hemicicle.

Per la distribució del temps en la cura dels fills i de la llar, així com amb la destrucció de patrons de conducta negatius, és important la feina a les escoles, els infants són una importantíssima font de canvis socials, però no cal oblidar també les campanyes de sensibilització dirigides a les persones adultes.

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar,  en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

En positiu el Programa Minuts Menuts, duta a terme conjuntament amb els Ajuntaments i Consells Comarcals. És una bona iniciativa, però que ha quedat molt reduïda, per tant també em serveix per a respondre la pregunta sobre la mesura que milloraria.

Un altre àmbit que crec que es podria millorar és tot els recursos destinats a la inclusió de les dones víctimes de violència de gènere, durant molt anys s’han mantingut pràcticament les mateixes places quan el nombre de les situacions a atendre és creixent.

Socialitza-ho...

Segons la vostra visió, quins són els

Tenim clar que en un context de crisi econòmica no podem permetre que es faci ni una sola passa enrere en la igualtat entre homes i dones. Les polítiques d’igualtat de gènere no són només una prioritat en època de bonança, ho són també en els moments més difícils per a les empreses i per a les famílies. Les dones catalanes del segle XXI són la generació millor formada de la història. Si volem consolidar una economia d’alt valor afegit, hem de promoure la incorporació plena al mercat de treball de les persones que estiguin millor formades. En aquest sentit, l’any 2007 el govern de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa  el Programa d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, que posteriorment va adquirir rang de Direcció General. Des d’aleshores, hem treballat per impulsar una nova cultura del desenvolupament econòmic que permeti assolir els principals reptes que tenim: la reorganització del temps i la compatibilitat entre la vida laboral i personal; la corresponsabilització dels homes en les tasques domèstiques i de cura; incentivar la igualtat d’oportunitats a l’àmbit laboral a les empreses; promoure la diversificació professional de les dones; combatre el fenomen del “sostre de vidre”; i, potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva per assolir la igualtat d’oportunitats en el món laboral.

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

El foment de la igualtat d’oportunitats a les empreses a través dels Plans d’Igualtat. Es tracta de canviar  estructures organitzacionals que reprodueix en sistemàticament situacions de desigualtat entre dones i homes, que es poden manifestar sobretot en:  l’ accés i promoció interna, participació de les dones  en càrrecs de responsabilitat, l’organització del temps de treball, l’assetjament sexual i per raó de sexe, la política retributiva, les condicions de treball, el llenguatge i comunicació sexista, etc. Per això, hem fixat l’objectiu en el nostre programa electoral que totes les empreses amb més de 100 persones treballadores elaborin plans d’igualtat a partir d’acords i pactes col·lectius.

L’impuls de noves organitzacions del temps de treball i la corresponsabilització d’homes i dones  per facilitar la conciliació de la vida personal i laboral. Es tracta de deixar endarrere les llargues jornades laborals i el premi a la disponibilitat i presència absoluta al lloc de treball, perquè les conseqüències d’aquest model presencialista  discriminen a les dones al mercat de treball, situant-les en les categories professionals amb menys possibilitats de promoció professional, més precàries i menys retribucions.

L’avenç  en l’extensió dels serveis de suport a la conciliació de la vida personal i familiar. No hem d’oblidar que, en els últims anys, hem fet un esforç molt important.  Per exemple, en 7 anys, hem creat un promig de 15 places d’escoles bressol diàries i hem triplicat els recursos destinats als serveis d’acollida matinal. Multiplicarem els serveis d’atenció a la infància per a l’etapa de 4 a 12 mesos, des d’un catàleg ampli de serveis que inclogui llars d’infants, espais de minuts menuts, professionals de cura i atenció a la infància, ludoteques, etc; i, incrementarem les places preferentment públiques d’escola bressol (amb l’horitzó de què totes les famílies que tinguin voluntat de dur les seves criatures a l’escola bressol ho puguin fer).

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar,  en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social

Els programes d’inserció laboral per a dones amb necessitats especifiques són un exemple de bona pràctica.

El Departament de Treball ha impulsat la contractació d’un total de 1.213 dones en situació de risc d’exclusió sociolaboral gràcies al desenvolupament de 43 projectes que tenen per objectiu facilitar la inserció laboral d’aquest col·lectiu de dones.

De les 2.503 dones que han participat en aquests 43 itineraris, 1.213 han estat contractades, xifra que representa un nivell d’inserció del 48,46%. Per edats, destaca que 792 de les dones contractades tenen entre 25 i 45 anys. Del total dels 3.317 contractes efectuats, 1.025 han estat en ocupacions relacionades amb la neteja; 267 en la indústria manufacturera, i 246 en el sector del comerç. El Departament de Treball, a través de la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, ha destinat 3.254.000 euros al finançament d’aquests itineraris d’inserció.

Total projectes: 43 /Dones beneficiàries : 2.503/Pressupost destinat: 3.254.000€

En aquest àmbit, i malgrat els bons resultats de contractació, cal millorar la qualitat en la inserció laboral d’aquestes dones, tant en termes de millora de les remuneracions econòmiques de treballs molt feminitzats com de millora de les condicions laborals: durada dels contractes i horaris laborals.

Socialitza-ho...

Segons la vostra visió, quins són els principals reptes a nivell d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i inclusió social que afronta el país?

Podríem apuntar molts reptes a nivell d’igualtat efectiva entre dones i homes als Països Catalans. És evident, però, que la forma més intolerable en que es manifesta la discriminació és la violència masclista, sempre amagada sota les seves mil cares, i que destrossa vides i societats senceres. D’altra banda, el món laboral és un àmbit especialment discriminatori. Pensem, per exemple, en la desigualtat salarial, l’assetjament sexual o per raó de sexe, o el major percentatge de dones en treballs a temps parcial, ja que les dones han estat les úniques que han hagut de “conciliar” la seva vida laboral amb la personal, familiar i social. A això s’hi afegeix una menor valoració de les capacitats i el talent de les dones, que es reflecteix en la major presència de dones en treballs socialment menys valorats o, fins i tot, en el no reconeixement de les tasques domèstiques, familiars i de cura com a treball que, al cap i a la fi, representa el 40% del PIB.

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

El més important és aprovar i desplegar l’actual projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes, que preveu accions en tots els àmbits que incumbeixen les dones. També cal seguir treballant en el total desplegament de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista per tal de continuar donant un servei integral a les dones que han patit violència i a llurs fills i filles. Així mateix, la coeducació s’ha de consolidar a tots els centres educatius, perquè educar en els valors de la igualtat des de la primera infància és bàsic per construir una societat més justa i igualitària.

Finalment, és important donar suport a l’emprenedoria femenina, promocionar les dones en els llocs de responsabilitat i direcció de les empreses, fomentar la coresponsabilitat, promocionar les emprenedores del món rural i reconèixer l’adequació dels valors del lideratge transformacional a les actuals necessitats del món laboral.

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar, en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

Gràcies a Esquerra, per primer cop s’ha posat a les dones en el centre de les polítiques públiques. Hem aplicat les polítiques de dones de manera transversal a tots els departaments de la Generalitat; hem posat sobre la taula les polítiques dels temps; hem tingut en compte la pluralitat i diversitat de les dones; hem aprovat la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista i el Projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat efectiva de dones i homes. M’agradaria destacar, però, l’aposta que hem fet per la participació política de les dones, mantenint una relació contínua amb les entitats i grups de dones, la qual cosa és una garantia democràtica i suposa un enriquiment conjunt.

Com a àmbit a millorar, destacaria que cal vetllar per minvar la violència institucional que revictimitza les dones en situacions de violència masclista, especialment pel que fa a l’àmbit judicial.

Socialitza-ho...

Segons la vostra visió, quins són els principals reptes a nivell d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i inclusió social que afronta el país?

Vivim un moment de crisi molt gran en el nostre país. I aquesta crisi afecta d’una manera molt directa a les dones, ja que patim una desigualtats en el mercat de treball que ens fan estar en una situació molt més vulnerable. No oblidem que les dones tenen una taxa d’activitat molt menor que els homes, que acumulen el 63’5% dels contractes a temps parcial, tenen una taxa molt superior en atur de llarga durada i ocupen els llocs menys qualificats i menys pagats, les dones estan molt per sota en nombre de càrrecs de comandament i directiu que els homes, els salaris de les dones estan per sota en totes les activitats econòmiques, estan molt més presents en l’economia submergida, etc. I això afecta en condicions laborals i econòmiques, però també de drets (pensions, prestacions d’atur…), que fa que les dones estiguin en situació d’espacial vulnerabilitat: taxa de pobresa relativa és superior per a les dones que per al homes, en totes les franges d’edat.

Un altre punt a tenir en compte és que les dones seguim suportant el pes del treball domèstic, familiar i de cura, aspecte que influeix directament en la inclusió de la dona en el mercat de treball, així com en la seva salut física i psíquica (cansament físic, estres, depressions…). Una dada: les dones destinem 21 hores setmanals a tasques familiars i domèstiques mentre que els homes no arriba a 8 hores. Aquest pes que arrosseguem les dones històricament ens fa estar en desigualtat:. Algunes dades per exemplificar-ho: les dones surten del mercat laboral quan tenen fills, quasi el 95% de les excedències demanades a Catalunya per tenir cura d’un familiar les demanen les dones. Cal una corresponsabilització en aquestes tasques, han de ser assumides entre homes i dones per igual, i per l’Estat oferint uns serveis socials de qualitat. Estem molt lluny de tenir els serveis de benestar social que tenen països del nord d’Europa, on per certs els nivells d’igualtat són els millors (Espanya hi dedica el 17’8 del PIB en protecció social i Suècia el 30%).

Aquest anàlisis ens postren d’una manera contundent que les desigualtats de gènere són estructurals i que hem d’apostar per un canvi en el model productiu i de relacions socials. I, com hem dit, aquesta desigualtat de sexe, s’inscriu en el context d’una crisi econòmica que han provocat els mercat financers i l’especulació sense límits i en una crisi ecològica, ja que el model productiu actual es basa en una predació dels recursos naturals sense límits i una degradació ambiental amb uns nivells des de fa temps preocupants.

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

Nosaltres pensem que cal un gir cap a una nova economia verda, invertir en els sectors medioambientals per fer front a aquesta crisi i apostar per les persones: lluitant contra les desigualtats. El nostre model és una economia sostenible ecològica i humanament. Les persones han de ser el centre de l’economia. I posar les persones al centre vol dir tenir en compte les desigualtats que patim  i posar de relleu la importància de totes les feines relacionades amb el sosteniment de la vida: les tasques familiars, de cura  i domèstiques. La cura de les persones és un deure de tota la societat i com a tal, l’hem d’afrontar no individualment sinó des de solucions de total la societat.

Nosaltres defensem com a tres eixos claus:

• Economia i mercat de treball.

Potenciar i garantir l’ocupació femenina als sectors mediambientals i d’energia i tecnològics, com a sectors estratègics i de futur, on la presència de les dones avui és molt minoritària.

Fer un Pacte nacional pel repartiment equitatiu del treball i la racionalització del horaris laborals, per tal que dones i homes puguin compaginar feina, família i gaudi personal. El treball domèstic familiar i de cura ha de ser compartit entre dones i homes.

Calen mesures concretes per tal d’equilibrar el nombre de dones en aquelles ocupacions que estiguin molt masculinitzades, i viceversa. S’han de reforçar les inspeccions de treball a les empreses per tal de detectar situacions de discriminació laboral vers les dones i/o incompliments de la llei d’igualtat

• Enfortiment de l’Estat del Benestar.

Cal crear una xarxa de serveis públics en el sector de la cura i l’atenció a les persones, prioritzant els serveis establerts en la llei de dependència, garantint la formació, les condicions laborals i salarials, i la major valorització professional de l’ocupació en el sector del benestar social.

Cal  un Pla integral contra la feminització de la pobresa amb mesures específiques per combatre l’atur de llarga durada, i recursos per atendre les diverses necessitats de les dones que pateixen situacions de gran dificultat econòmica o exclusió social.

• Defensa dels drets de les dones.

Cal crear un observatori nacional sobre violència masclista per tal de obtenir informació precisa i elaborar recomanacions i propostes per l’eradicació d’ aquesta xacra. S’han d’esmerçar el mitjans econòmics suficients que garanteixin la formació i el recursos necessaris per a totes les persones relacionades amb els circuits de prevenció, d’intervenció, jurídics i de recuperació, relacionats amb la violència vers les dones.

Cal impulsar la investigació i la recerca mèdica en el camp de la salut integral de les dones, contemplant-ne els aspectes biològics, psicològics i socials. Pel que fa a la salut reproductiva, sexual i afectiva, s’han d’implementar programes d’educació sexual a tots els nivells educatius, i garantir la gratuïtat de tots els mitjans anticonceptius. Garantir la complerta aplicació de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs a Catalunya.

Cal que les polítiques públiques incloguin la perspectiva de gènere de forma transversal i atenguin les especificitats i la diversitat de les dones, en particular les dels col·lectius en situació de major vulnerabilitat.

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar,  en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

L’actual govern d’esquerres ha donat un gir complert a les politiques de gènere i d’inclusió social. Hem passat de les politiques assistencialistes i puntuals dels governs de CIU, a unes politiques actives, amb transversalitat de gènere, és a dir, que impliques a totes les polítiques i en tots els nivells, amb apostes clares per trencar les desigualtats de sexes que hi ha a la nostra societat. Un exemple és la labor de l’ICD, agafant un paper rellevant en la lluita pels drets de les dones i amb un pressupost que s’ha incrementat un 101% des del 2005). La lluita contra les violències vers les dones és un altre punt on, per sort, s’està avançant molt  (amb la xarxa d’atenció especialitzada, el programa de seguretat contra la violència masclista del departament d’interior, etc). La Direcció General d’Oportunitat en el treball, ha fet una labor molt important, amb programes destinats a empreses, però també a l’àmbit educatiu i de canvi d’estereotips. Acció social i ciutadania també ha implementat programes de corresponsabilitat i usos del temps i amb més ajuts per les mare monomarentals.

Hem de treballar molt en aquest sentit, ser molt més ambicioses: des de l’àmbit laboral, des de la reivindicació dels drets de les dones (per canviar el simbòlic i els rols tradicionals de dones i homes), des de l’àmbit de l’educació, amb programes de coeducació seriosos i amb recursos, des de l l’àmbit de la salut, en la lluita per la inclusió social, etc. La equitat social, que és la igualtat entre homes i dones, és una qüestió de justícia social, de qualitat democràtica i de eficiència del país. I hem de d’aconseguir-la treballant des de tots els aspectes de la nostra societat, cal creure-s’ho i aplicar mesures transversals. La igualtat ha d’estar al centre i ha de ser l’objectiu de totes les polítiques que es facin.

Socialitza-ho...

Tot i que la taxa d’atur sigui inferior, encara hi ha una diferencia de 15 punts entre la taxa d’activitat d’homes i dones. Per tant, hem de promoure la igualtat en l’accés a l’ocupació i lluitar contra la discriminació salarial en els plans d’inspecció laboral.

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

Començar pel compliment de la normativa que ja tenim i que sovint no es compleix, la lluita contra la discriminació salarial a través de la inspecció de treball i el foment de l’activitat emprenedora de les dones per tal que tinguin un major pes en el sector empresarial.

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar,  en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

Es difícil trobar una bona mesura en qualsevol àmbit realitzada pel Govern sortint. La seva política s’ha basat en les quotes, un model que no compartim. El Pla de Polítiques de Dones 2008-2011 generava moltes expectatives però la seva implementació ha estat escassa.

Socialitza-ho...

Segons la vostra visió, quins són els principals reptes a nivell d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones i inclusió social que afronta el país?

Per fer efectives les politiques de igualtat de oportunitats entre homes i dones cal d’un impuls més decidit en les politiques laborals: en la conciliació de la vida laboral i familiar, en el valor social del treball dut a terme majoritàriament per dones, en el reconeixament de les tasques de la llar i en la cura de la família i altres activitats com a competència per accedir en el món laboral, oportunitats de formació , i oportunitats de participació i de decisió en las propostes que els hi afecti com a dona i com a persona

Quines tres polítiques clau caldria implementar per a fer-los front?

• Un nou model d’organització laboral en empreses públiques i privades que faciliti la conciliació laboral i familiar efectiva i real , en un temps per la família, un temps per la feina i un temps per el seu desenvolupament personal, social  formatiu i cultural.
• Reconeixement de les tasques fins ara ocultes de les dones (llar, cura de la família, organització de l’economia domèstica etc. com a competències formatives i d’experiència laboral per accedir al món laboral i formatiu
• Posar a l’agenda política de totes les àrees d’actuació la igualtat d’oportunitats des del urbanisme, a la cultura, a l’educació, la salut, el treball, els serveis socials, immigració  etc. Totes les politiques amb ulls de dona, no només des de un sol departament.

Comenta’ns una bona acció política implementada pel govern actual i una acció a millorar,en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats i la inclusió social.

Una  bona acció: s’han iniciat plans de igualtat d’oportunitat en els ens locals  i s’ha creat l’agent d’igualtat en empreses.

A millorar: polítiques transversals entre els diferents departaments i amb accions preventives i pro-actives conjuntament amb els ens locals, mon empresarial i amb la participació de les dones per tal de facilitat accions inclusives

Socialitza-ho...

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

• D’entrada creiem que cal tornar a prestigiar la defensa dels valors de l’ecologisme racional i assenyat. Cal recuperar el diàleg amb el territori, les entitats ambientats i el teixit econòmic del país, que han de veure les polítiques ambientals com un element essencial d’oportunitat per a una millor configuració del país i com una peça fonamental per assegurar la nostra supervivència, el nostre benestar i el de les properes generacions.
• Apostem per fer de la lluita contra el canvi climàtic un eix principal, actuant sobre el model energètic però també sobre la gestió de la mobilitat, els residus, l’agricultura, les empreses i en definitiva sobre tots aquells aspectes que incideixen en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Posarem les bases per a doblar en quatre anys l’aportació de les energies renovables al mix energètic del país, apostant pels parcs eòlics, la fotovoltaica i la microgeneració.
• Promoció de l’economia i l’emprenedoria verda i d’un model productiu més sostenible, amb una atenció especial a la producció de proximitat. Racionalitzarem organismes, administracions i  legislació. Simplificarem l’administració i la burocràcia per fomentar la creació de riquesa i de llocs de treball qualificats en els sectors emergents i incentivarem la creació d’empreses a través d’estímuls i de mesures de fiscalitat verda.
• En l’àmbit del medi natural, promourem el diàleg entre el món rural i l’ambiental per tal d’arribar a equilibris entre protecció i gestió econòmica dels espais naturals i rurals, sobretot pel que fa referència a pagesos, ramaders i petits propietaris. Aprovarem, concertadament amb el sector, el Pla territorial forestal de Catalunya i la Llei de biodiversitat i patrimoni natural que preveurà mesures adequades de foment de la custòdia del territori i la fiscalitat positiva.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental  quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

No vincularem Medi Ambient amb Habitatge, això és segur. Pel que fa a l’organització dels  departaments respondrà als criteris d’eficiència, racionalitat, rigor, austeritat  i bona gestió que el candidat Artur Mas proposa com a eixos del Govern si és escollit President de la Generalitat.

La formació del Govern dependrà del resultat electoral i per tant entenem que és prematur pronunciar-se en aquest sentit.

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

Diàleg i treball amb els diferents sectors, que no han de veure l’administració ambiental com un element que només fiscalitza, sanciona, frena i limita, sinó com un element d’acompanyament per a la millora continua que permet garantir la nostra qualitat, competitivitat i la sostenibilitat econòmica i del país. La normativa ambiental ha de ser clara, ha de generar confiança i seguretat jurídica, i ha de permetre a les empreses i al territori anar endavant posicionant-se entre els millors d’Europa .

Socialitza-ho...

Segons la visió del partit, quins són els quatre àmbits claus que s’ha d’actuar en el camp ambiental. I per quina actuació començaran a cada àmbit?

Catalunya té un territori divers i complex, sobre el que hi estan apareixent noves tipologies d’usos i noves demandes socials, sumades a les tradicionals. Les polítiques públiques a impulsar han de  cercar l’equilibri entre totes les necessitats de la ciutadania. No podem adoptar polítiques  unidimensionals, ni tampoc altament consumidores de recursos, però alhora no podem deixar que aquestes limitacions siguin una coartada per tal d’aturar tot possible creixement d’activitat.

Hem de cercar l’equilibri del model, ajudant-nos a través de les millores que aporta la tecnologia, però sobretot planificant i projectant bé, i millorant la gestió.

La sostenibilitat es un valor que implica en primer lloc a les persones: un nou dret del segle XXI. Però no hi ha sostenibilitat sense equilibri social, arreu. La sostenibilitat es  un dret que suma amb la resta de drets socials que han caracteritzat la societat del benestar.

Un valor que ha de ser essencial per l’esquerra, perquè hem de tenir en compte que qualsevol desequilibri ecològic és també quelcom que acaba afectant en major mesura les persones amb menys recursos econòmics.

A la propera legislatura, cal avançar en la solució de tancar les polítiques de gestió del cicle de l’aigua, en especial a la garantia de subministrament.

En un país altament dependent en matèria energètica, les polítiques d’eficiència i  estalvi energètic  i d’entrada de les renovables amb força en el sistema ha d’esser estratègic.

Tenint en compte que Catalunya no pateix d’un dèficit d’espais naturals protegits. El sistema d’àrees protegides equival a un 30% del territori català. Cal incrementar la gestió efectiva del nostre sistema d’espais naturals amb recursos suficients.

Quina és la seva proposta d’ organització departamental en quant a la gestió de les polítiques de medi ambient i sostenibilitat?

L’arquitectura institucional del nou govern es una decisió del President de la Generalitat. El decisiu passa per afrontar els nostres compromisos com a país necessariament per polítiques transversals que afecten al conjunt de l’orientació de l’acció de govern.

Quines eines es necessiten per tal que el medi ambient es converteixi en un motor de desenvolupament i no en un fre econòmic?

Cal protegir el medi ambient sense frenar i impulsant l’activitat. En un context energètic com l’actual es posa de manifest la necessitat de continuar una transició cap a un sistema més sostenible, fomentant l’estalvi i l’eficiència energètica per part d’empreses i del conjunt de la societat. Hem d’aconseguir una indústria més baixa en emissions, crec que cal prioritzar els ajuts a les
empreses per eficiència energètica per aconseguir que la indústria del nostre país tingui processos més eficients, i més competitius via reducció de costos energètics.

El PSC proposa crear un fons de fins a 2000M€ per a finançar projectes d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables. Aquest fons es promourà amb recursos que provinguin tant d’institucions europees com el Banc Europeu d’Inversions com sobretot del sistema financer. A través de l’ICAEN en la vessant energètica i l’ICF en la vessant econòmica i financera la Generalitat facilitarà que es posi aquest fons a disposició de les empreses, els municipis i dels ciutadans. Aquest fons permetrà impulsar l’activitat econòmica,i crear llocs de treball dels anomenats “sector verd”.

La política energètica ha d’anar acompanyada de forma indissoluble d’una veritable política industrial pel sector energètic capaç de treure profit de les enormes oportunitats econòmiques associades al sector.

Socialitza-ho...