Arriba el calor de l’estiu i tot el país adopta un altre estil de vida (ombra, begudes fresques, migdiada, sopars a la fresca …), un ritme més pausat (fa massa calor per fer segons què) i una altra actitud vital, que va posposant les coses com si l’agost fos un abisme sense fons que tot s’ho empassa i res no torna. El tall que suposa la baixada de les persianes del mes d’agost (el típic tancat per vacances) suposa una alteració del ritme de treball, els efectes del qual ultrapassen l’espai comprès entre l’1 i el 31 d’agost. El mes de juliol esdevé un mes mig perdut per la proximitat de l’agost (que de retruc no permet prendre decisions serioses al juny) i el mes de setembre es converteix en un mes de re-start o d’arrencada per poder assolir una velocitat de creuer raonable a l’octubre.

El debat sobre els horaris que fem i sobre com repartim les vacances durant l’any ja fa temps que està encetat i que no arriba enlloc. Ignasi Buqueras (Reus, 1942), autor del llibre Tiempo a Tiempo: una nuevo método de organización y utilización del tiempo i president de la Comissió Nacional per la Racionalització dels Horaris, és el principal defensor d’un ús més equilibrat i saludable del temps que inclou, feina, família, lleure i vacances. La majoria dels països europeus tenen sistemes de gestió del temps i -en el cas que ens ocupa- d’organització de les vacances que afavoreixen molt més una bona convivència familiar, una bona salut personal i un bon rendiment professional (i escolar en el cas dels infants i adolescents). Catalunya (i tot l’estat espanyol) per raons que encara es discuteixen (la climatologia, el pluriempleo dels temps de Franco, la tradició, etc.) presenten una excessiva concentració de les vacances a l’estiu i molts pocs dies de descans la resta de l’any…

No fem més vacances que altres països europeus, estem només 2 dies per damunt de la mitjana (32 dies/any), però no els repartim igual. La majoria dels estudis defensen la conveniència de repartir millor les vacances durant tot l’any (febrer, setmana santa, estiu, octubre…). Les raons sempre són les mateixes: millor salut, millor rendiment, millor economia. Llavors, què és el que impedeix fer el canvi? Com sempre la resistència és múltiple i l’aliança és àmplia. Hi conflueixen molts privilegis corporativistes, molta indecisió política per enfrontar-se a canvis estructurals de fons i molta por irracional al canvi generalitzada.

La setmana blanca, les vacances escolars al febrer 2011, implantada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ha estat –no sense polèmica- una decisió en la línia de racionalitzar el calendari escolar (i de passada el de tota la societat) i potser farà veure que aquest canvi no és tan terrible. De moment, suposarà un canvi d’hàbits i d’organització per a les famílies i les empreses. I si l’experiència resulta positiva, potser haurem obert la porta a fer les vacances a l’europea!

Socialitza-ho...