Arriba el calor de l’estiu i tot el país adopta un altre estil de vida (ombra, begudes fresques, migdiada, sopars a la fresca …), un ritme més pausat (fa massa calor per fer segons què) i una altra actitud vital, que va posposant les coses com si l’agost fos un abisme sense fons que tot s’ho empassa i res no torna. El tall que suposa la baixada de les persianes del mes d’agost (el típic tancat per vacances) suposa una alteració del ritme de treball, els efectes del qual ultrapassen l’espai comprès entre l’1 i el 31 d’agost. El mes de juliol esdevé un mes mig perdut per la proximitat de l’agost (que de retruc no permet prendre decisions serioses al juny) i el mes de setembre es converteix en un mes de re-start o d’arrencada per poder assolir una velocitat de creuer raonable a l’octubre.
El debat sobre els horaris que fem i sobre com repartim les vacances durant l’any ja fa temps que està encetat i que no arriba enlloc. Ignasi Buqueras (Reus, 1942), autor del llibre Tiempo a Tiempo: una nuevo método de organización y utilización del tiempo i president de la Comissió Nacional per la Racionalització dels Horaris, és el principal defensor d’un ús més equilibrat i saludable del temps que inclou, feina, família, lleure i vacances. La majoria dels països europeus tenen sistemes de gestió del temps i -en el cas que ens ocupa- d’organització de les vacances que afavoreixen molt més una bona convivència familiar, una bona salut personal i un bon rendiment professional (i escolar en el cas dels infants i adolescents). Catalunya (i tot l’estat espanyol) per raons que encara es discuteixen (la climatologia, el pluriempleo dels temps de Franco, la tradició, etc.) presenten una excessiva concentració de les vacances a l’estiu i molts pocs dies de descans la resta de l’any…
No fem més vacances que altres països europeus, estem només 2 dies per damunt de la mitjana (32 dies/any), però no els repartim igual. La majoria dels estudis defensen la conveniència de repartir millor les vacances durant tot l’any (febrer, setmana santa, estiu, octubre…). Les raons sempre són les mateixes: millor salut, millor rendiment, millor economia. Llavors, què és el que impedeix fer el canvi? Com sempre la resistència és múltiple i l’aliança és àmplia. Hi conflueixen molts privilegis corporativistes, molta indecisió política per enfrontar-se a canvis estructurals de fons i molta por irracional al canvi generalitzada.
La setmana blanca, les vacances escolars al febrer 2011, implantada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, ha estat –no sense polèmica- una decisió en la línia de racionalitzar el calendari escolar (i de passada el de tota la societat) i potser farà veure que aquest canvi no és tan terrible. De moment, suposarà un canvi d’hàbits i d’organització per a les famílies i les empreses. I si l’experiència resulta positiva, potser haurem obert la porta a fer les vacances a l’europea!
Català
English 
Español 
[...] This post was mentioned on Twitter by Xavier Fähndrich. Xavier Fähndrich said: RT @xmenduina: Vacances a l'europea -nou post d'en @xfahndrich a blog d'n-giny http://bit.ly/cty5gT (cc @atarragona @marcarza @magdabarcelo) [...]
El problema és que o tots o ningú. Tancar a l’estiu et dona la comoditat de tancar quan l’activitat és més baixa.
Presentació del llibre “Conciliando por la Igualdad”, que sorgeix arran del IV Congrés Nacional per a Racionalitzar els Horaris Espanyols.
La presentació anirà a càrrec de la Sra. Victòria Pelegrín Casanova, consellera d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Habitatge de l’Ajuntament de Tarragona i del Sr. Ignacio Buqueras Bach, president de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios Españoles y de ARHOE.
A més a més, l’acte inclourà un espai de debat i reflexió sobre la gestió del temps des de la perspectiva de la discapacitat i tindrà lloc el proper divendres, 16 de juliol a les 12.30h, a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona
Hola Piko,
L’activitat baixa no de forma natural (que també, fa calor a l’agost!), sinó perquè tendim a tancar tots a l’hora per tradició i per inèrcia. Però, des del punt de vista econòmic, això altera les relacions amb empreses, clients i proveïdors de fora (resta UE) i, a nivell més local, impedeix seguir treballant (potser a menor ritme) a qui ho desitja.
No cal que sigui tots o ningú. Això no ho fa ningú al món (excepte nosaltres). És una qüestió d’ajust mutu i d’encabir les vacances en els perídodes que menys afectin al negoci (als clients, bàsicament) i de comunicar-ho amb antel·lació per evitar situacions no desitjades (coll d’ampolla, deseconomies, etc.).
Vaja, jo ho veig així. Però tot és discutible… Per exemple no he parlat del factor família.
Molt maco, noi!
Per què sempre hem de ser iguals que Europa?
Fa el mateix clima aquí que allà?
Per què canviar les vacances quan sempre (jo quan era petit) s’han fet així i sense problemes?. Però és clar hem de ser més guais!
Espero, ja que ho veus tan clar, que durant la setmaneta blanca vinguis a casa a cuidar-te de les meves filles, o sinó com ho fem?
Per cert, no m’agrada esquiar.
Hola Jaume,
Intentaré contestar breument les teves prguntes.
No dic que tot s’hagi de fer com a la resta d’Europa. El títol de l’article és provocador, i reconeixo que és una llicència i que no reflecteix exactament el que es descriu al text. Però tampoc no diu que ho fem igual-igual que a Europa. Entre d’altres raons, no hi ha verb en l’enunciat i, encara que n’hi hagués un, és un impossible: la UE té 27 països i cadascun té un calendari diferent.
La meva opinió és que hem de tendir a repartir millor les vacances o a poder fer-ho amb més llibertat. Reconeixo que el clima té molt a dir en aquest afer, però si bé aquí fa molta calor a l’estiu, allà (en alguns llocs d’europa, que és mol gran i diversa) hi ha climes més durs a l’hivern que no aturen l’activitat. De la mateixa manera que ells engeguen la calefacció, nosaltres, l’aire condicionat…
No es tracta de ser més guais. Ni de canviar-ho tot per semblar-ho. Ni de canviar per canviar. Es tracta de fer un repartiment més racional, que ens permeti descansar més, més sovint i millor. Això, influeix directament en el nostre rendiment, en la nostra felicitat i en la nostra satisfacció personal. Per a mi, l’excusa de “sempre ho hem fet així” no em serveix per no pensar en millorar. On estaríem ara si tots apliquéssim aquest principi!
No m’agrada esquiar. Tampoc no penso posar-m’hi ara. Prefereixo altres activitats a l’aire lliure.
I pel que fa a tenir cura de les teves filles, en podem parlar. És probable que també hagi de teni cura dels meus dos fills. Per tant, no em suposaria gaire feina més vigilar-ne uns quants més. Òbviament, haurem d’acordar un preu/hora per les hores de cangur!
Moltes gràcies per deixar un comentari a n-giny.
Espero haver contestat les teves preguntes.
Ben cordialment,
XF