A la pregunta: “faràs vacances aquest estiu?” comença a ser habitual la resposta “sí, descansarem alguns dies, però no ens mourem a cap lloc” o “ens quedarem a prop”, en un to, però, que sembla més una resignació, una justificació, que no pas una resposta d’un aspecte positiu.
En l’última dècada, les vacances han estat sinònim de viatge, fins arribar al punt que pràcticament no s’entenen les vacances si no es marxa, es fuig cap a algun lloc i com més lluny millor. Crec que cal una reivindicació de lo nostre, una descoberta del territori de proximitat i del tot el que ens pot oferir el nostre patrimoni.
Aquesta necessitat de desconnectar de lo quotidià, de tenir experiències úniques, autèntiques i diferents, pot estar suficientment coberta amb la descoberta del territori més pròxim, sense haver de fer milers de quilòmetres de casa nostra. Al nostre voltant tenim opcions de vacances per a totes les necessitats: actives, de relax, culturals, d’oci, familiars, gastronòmiques, de natura, entre d’altres. Sovint, però, desconeixem les bondats del turisme de proximitat i subestimem les possibilitats que ens dóna. El turisme de proximitat pot ser, en realitat, el més sostenible, si tenim en compte que és el que pot contribuir a la preservació, el respecte i la valoració del patrimoni local tant cultural com natural.
Modalitats com l’ecoturisme (turisme que es realitza en espais naturals), el turisme rural (turisme que es realitza en les zones rurals), el turisme actiu i el turisme gastronòmic, tenen encara un llarg camí per recórrer al nostre país. Una aposta per la qualitat i la diferenciació de les destinacions turístiques pot fer que ens convertim en territori de referència amb espais integrats a l’entorn, destinacions capaces de formular propostes que permetin reduir la petjada del turisme sobre l’entorn i garanteixin una major coherència entre les necessitats del turista i les de la població local.
Donat que el turisme és un dels sectors que més depèn d’interaccions amb altres sectors com el transport, l’alimentació, la construcció…, cal una aposta conjunta des de tots els sectors que envolten el turisme, per tal que la sostenibilitat des de totes les òptiques sigui possible. Cal que es conservi el nostre patrimoni i paisatge, donat que la imatge que projecta la destinació es situa com a principal criteri de selecció, enfront a altres criteris com les activitats o l’hotel. Cal també que les destinacions proporcionin experiències úniques i el més personals possibles als turistes, ja que aquests troben la informació per moltes vies, on line, off line, oficials i socials. Cal que aquest procés de canvi cap a un turisme responsable que ja han començat els viatgers i moltes empreses del sector, també es faci en territori i les administracions.
Amb menys temps per al desplaçament les vacances donen més de si, conèixer el nostre territori fa que l’estimem i l’aprenguem a valorar, s’inverteix en un dels motors de l’economia del nostre país i millora la sostenibilitat de les destinacions. En definitiva en les vacances de proximitat s’inverteix en la sostenibilitat del territori, ja que es contribueix a la lluita contra el canvi climàtic per la reducció del transport, afavoreix el desenvolupament de la comunitat i els productes locals, inverteix en el coneixement de la societat i el manteniment del territori i el paisatge. I per aquest motiu, a la pregunta “faràs vacances aquest estiu?” la resposta “sí, descansarem alguns dies i aprofitarem per conèixer la font del gat i menjar les autèntiques cues de pansa!”.
Algunes iniciatives al nostre país:
Català
English 
Español 
El concepte sostenible crec que no té a veure massa amb la proximitat. La petjada o la sostenibilitat que pot deixar el turisme en un determinat indret no té a veure amb la procedència del turista, sinó amb l’actitud que pot ser més sensible -o no- a l’hora de “practicar” el turisme. I parlo tant del qui oferta un determinat producte turistic com de qui el consumeix.
La sostenibilitat planetària quedarà garantida el dia que l’educació sigui el motor i referent civilitzador. Mentre aquest paper el tingui assignat el futbol o la Formula 1, no cal esperar res mentalment sostenible.
[...] This post was mentioned on Twitter by Marc Arza, Xavier Fähndrich and Xavi Garcia, xmenduina. xmenduina said: "Vacances de proximitat, l'aposta més sostenible" apunt d'@atarragona a n-giny http://bit.ly/aFm5zO cc @xfahndrich @marcarza @magdabarcelo [...]
Dessmond en l’article quan parlo que fer vacances de proximitat ajuda al desenvolupament sostenible em refereixo a que l’aposta per quedar-se més aprop de casa (no parlaria exclusivament del turista català, sinó en general) ajuda per una banda a disminuir la contribució de l’increment de CO2 per la disminució en la utilització del transport, en que s’apostapel consum de productes locals, el coneixement del nostre patrimoni i la nostra cultura (tot i que com tu dius no sempre és així) i això fa que el criteri de subsidiarietat, és a dir l’actuació local contribueix a la millora global s’apliqui. El fet de tenir experiències i vivències positives al “costat de casa” millora el coneixement i per tant l’estima pel teu territori i contribueix a mantenir el nostre paisatge i l’economia local. Tot i el que menciones de la fòrmula 1 o el futbol, això són activitats puntuals i no responen a les necessitats a les vacences. El turista actual està fent un canvi vers a viatger, crecador d’experiències en entorns integrats i autèntics, i això és nota amb l’increment en productes com el turisme local, senderisme, BTT, enoturisme o altres modalitats que fa 20 anys no exitien al nostre país.